Cliente:Fundació Fotocolectania/ Fundació Collserola
Date:June 25, 2020

FOTO COLECTANIA en línia

Hem desenvolupat diverses activitats educatives entorn la fotografia i les imatges, encarregades per la Fundació Fotocolectania, concebudes per treballar amb els i les alumnes de 6è de Primària, de l’escola Frederic Mistral de la Fundació Collserola de Barcelona. Davant la situació donada per la pandèmia de la COVID-19 que impossibilita realitzar les activitats previstes a l’escola i a Fotocolectania, hem creat nous continguts per treballar telemàticament, en col·laboració amb els mestres de l’escola i  Fotocolectania. Aquests recursos responen a la voluntat d’apropar els nens i nenes a la fotografia en un moment i una situació complexes, així com a ajudar-los a expressar-se per mitjà del llenguatge fotogràfic. Amb aquest objectiu hem creat uns dossiers educatius de caràcter informatiu, a manera de guia educativa per acompanyar-los en el procés de creació d’un fotollibre, mostrant fotografies, fotògrafs, fotollibres, animant-los a construir les seves imatges i narracions visuals. L’encàrrec es dirigeix al grup de 6è de primària que confeccionaran tres fotollibres entorn el passat, el present i el futur.

Plantegem el Fotollibre com a conjunt d’imatges fotogràfiques amb un cert ordre i relació, que crea un tipus de relat visual en el qual pot existir text o no. Els hem explicat com en un fotollibre ha d’existir un discurs fotogràfic, una intenció de narrar, d’explicar o manifestar algun tema concret, i com té un principi i un final, fins i tot si només es miren algunes fotos, com ha d’existir sempre una narrativa que guiï el lector a través del significat d’aquestes, que ajudi a comprendre’l.

Els hem mostrat exemples de fotollibres que hem seleccionat pel seu interès formal, per mostrar com els autors i autores han abordat les temàtiques i com hi han construït aquest llibre-objecte de diferents maneres i formats:

Jana Romanova: Shvilishvili, 2013.

https://janaromanova.com/shvilishvili-book

Edward Ruscha: Sunset Boulevard in 1966.

O la composició de fotollibres dins d’un fotollibre más gran que va fer Hans-Peter Feldmann, anomenat Bilder, 1968-1971:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els hem mostrat també alguns vídeos com el de Mariela Sancari, on explica com fa el procés de selecció i maquetació del seu fotollibre “Moisés”:

I els hem fet observar el treball de Thomas Sauvin: “Bejing Silvermine”,  com a exemple de fotollibre-objecte, on les imatges són amagades a dins del llibre, guardades en finestres que es despleguen per mitjà de la tècnica de l’origami. La seva aparença és la d’un llibre amb petites finestres, que quan s’obren mostren les fotografies, que podem veure una a una, o obrir i mirar-ne diverses al mateix temps.

http://www.beijingsilvermine.com/xian

Un cop assolida la fita i de la mà dels i les mestres, els proposem 3 treballs fotogràfics diferents entorn del temps passat, el temps present i el temps futur.

Els mostrem part de les imatges d’Alfred Stiglitz de la sèrie Equivalent, per suggerir-los com una imatge pot expressar un sentiment, una sensació, o una emoció, com el fotògraf va dir:

 “Tinc una visió de la vida i intento trobar-ne l’equivalent en forma de fotografies”. 

 Equivalent, 1930                Equivalent, 1929                Equivalent, 1924 

A partir d’aquestes imatges i la reflexió, els plantegem:

 “Què és l’emoció en fotografia? 

Una bona fotografia és la que té capacitat de transmetre emoció (por, desig, tristesa, enyorança, sorpresa, alegria…). L’emoció en una fotografia, o qualsevol obra d’art, és el que ajuda a qui la mira a connectar, si l’emoció predomina en l’espectador, la fotografia té força, transmet l’emoció.”

Cada imatge explica una història i l’emoció del fotògraf/a que la va fer…

Confeccionem uns documents de treball perquè els/les alumnes puguin reflexionar i treballar de manera autònoma a casa, representant fotogràficament les emocions que han viscut en aquest temps de confinament, vinculades al temps present, al record, i al que projecten que continuarà…

En cada document es plantegen preguntes i es mostren imatges per ajudar-los a visualitzar aquestes emocions i saber expressar-les en imatges.

PASSAT ok

PRESENT OK

FUTUR ok 2

Sin título-1

Com recorda Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania:

“La fotografia és un llenguatge universal que ens inspira, ens permet expressar emocions, documentar-les i explorar noves maneres de comunicar-nos” i és per això que “en un moment com el que estem vivint, aquestes fotografies cobren un gran valor i romandran com a document i testimoniatge.”

També David Sierra, Director General de la Fundació Collserola, ha parlat de “Temps que vivim” per destacar: 

“La importància de vincular l’educació al seu temps, de fer-la partícip i permeable de les diferents realitats que vivim. En el cas d’aquest projecte, a més, fent-ho de la mà d’una institució referent com Foto Colectania”.

El projecte Temps que vivim, ha estat una col·laboració entre els mestres de l’escola Frederic Mistral, la Fundació Fotocolectania i nosaltres, on l’alumnat ha intentat plasmar amb imatges les emocions i els aprenentatges dels i les alumnes de sisè en tot el procés de la pandèmia i el confinament, que es publicarà en paper a la tardor i s’exposarà a la Biblioteca de Foto Colectania. Seguidament podeu veure’n algunes imatges:

TEMPS: El primer dels fotollibres mira a l’escola d’abans del confinament a partir d’un petit objecte quotidià que per a cadascú la representa i associa amb els records que en té.

 

La goma de cabell, Laura: “Recordo quan les meves amigues i jo fèiem polseres de gometes i ens ho passàvem molt bé”.

Cliqueu en el fotollibre i veureu les imatges:

QUE: El segon dels tres fotollibres recull la mirada dels alumnes durant el confinament, lligada a les emocions viscudes i a les seves reflexions produïdes per aquest període tan intens.

“Que en un instant es pot trencar tot”, Aina.

 

Cliqueu en el fotollibre i veureu les imatges:

VIVIM: El tercer dels tres fotollibres se centra en el postconfinament a partir d’una idea, “i tot continua”. Vivim és una mirada reflexiva i crítica fruit de tot el que han viscut durant el confinament i la lenta tornada a la nova realitat que els alumnes han bastit a partir d’una fotografia de Chema Madoz que forma part de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania.

 

 “I ningú sabrà com és el futur, però sí que hi ha futur”, Jan.

Cliqueu en el fotollibre i veureu les imatges:

Podeu veure un resum del projecte i alguns dels treballs dels alumnes aquí.