LLibreAnimat Mollet del Vallés BIBLIOLAB

L’home que va parar el temps

Eadweard Muybridge va ser un fotògraf i investigador nascut Anglaterra al 1830. Fou un dels pioners de la Cronofotografia.

El 1872, una polèmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califòrnia. Un grup d’amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, que el cavall no recolzava cap casc en el sòl. Un altre grup, afirmava el contrari. En aquesta època no es coneixia una manera de demostrar qui tenia raó, fins que un d’ells Leland Stanford va idear un senzill experiment: Stanford va encarregar a Eadweard Muybridge, que tractés de captar amb la seva càmera el moviment del seu cavall de carreres Occident.

Sense molta confiança en el resultat, Muybridge es va prestar a fotografiar a Occident trotant a uns 35 km/h en l’hipòdrom de Sacramento. Va demanar als veïns de la zona que li prestessin molts llençols de color blanc i els va penjar entorn de la pista a manera de fons, sobre el qual destaqués la figura del cavall. Al maig de 1872, Muybridge va fotografiar el cavall Occident, però sense assolir bons resultats, perquè el procés del col·lodió humit exigiria diversos segons per a obtenir un bon resultat.

Va marxar de viatge i en tornar, va reprendre el seu treball sobre la fotografia d’acció, i a l’abril de 1873 va produir els seus millors negatius, en els quals va ser possible reconèixer la silueta d’un cavall. Aquesta sèrie de fotografies aclaria el misteri, mostrant les quatre potes del cavall per sobre del sòl, totes en el mateix instant de temps. No va tractar de prendre les fotografies amb una exposició correcta, car sabia que la silueta era suficient per a poder definir la qüestió. Els seus primers intents havien fallat perquè l’obturador manual era massa lent per a assolir un temps d’exposició tan breu com precisava. Així doncs, va inventar un obturador mecànic, consistent en dos parells de fulles de fusta que es lliscaven verticalment per les ranures d’un marc i deixaven al descobert una obertura de 20 centímetres, per la qual passava la llum. Amb aquest sistema s’assolia un temps d’exposició record d’1/500 de segon.

Stanford, impressionat amb el resultat de l’experiment (conegut més tard sota el títol de “El Cavall en moviment”), va encarregar la recerca d’un estudi fotogràfic per a poder captar totes les fases successives del moviment d’un cavall. Els experiments es van reprendre en el reformat ranxo de Stanford durant l’estiu de 1878. Encara que amb una exposició lleugerament insuficient (a causa de les anteriorment esmentades dificultats tècniques de l’època), la sèrie de fotografies resultant mostrava clarament tots els moviments d’una euga de carreres de Kentucky anomenada Sally Gardner.

Muybridge va pintar els negatius perquè només es veiés la silueta de l’euga, les potes de la qual adoptaven posicions inconcebibles. El resultat va ser una seqüència de 12 fotografies que es va realitzar aproximadament en mig segon. Gràcies a aquest experiment Muybridge va idear una nova tècnica en la qual la pista per al motiu en moviment tenia una longitud d’uns 40 metres. En paral·lel a la pista hi havia una bateria fixa amb 24 càmeres fotogràfiques, i en ambdós extrems de la pista, col·locades en angles de 90° i de 60º, hi havia altres dues bateries de càmeres. En cada instant es disparaven sincrònicament tres càmeres, una de cada bateria. S’impressionaven plaques seques a una velocitat d’obturació graduable que podia regular-se des de diversos segons fins a l’altíssima velocitat d’1/6000 de segon, depenent de la velocitat del motiu a fotografiar.

En les primeres sèries els obturadors de les càmeres es disparaven pel trencament d’uns fils travessats al pas del cavall o altre animal que es trencaven al pas d’aquest, tancant contactes elèctrics que anaven activant cadascun dels obturadors. Però després Muybridge va inventar un temporitzador a força d’un tambor rotatori que girava d’acord amb la velocitat del motiu i que, en els instants adequats, enviava impulsos elèctrics a les càmeres.

Hem fet un taller per a reflexionar; sobre el pas de la imatge fixa a la imatge en moviment, hem integrat aquest concepte construint un llibre animat, un llibre fet de fotografies consecutives, amb una petita diferència que varia entre fotografia i fotografia, i que en passar les pàgines ràpidament veiem les fotografies en moviment.