MIRADES DE DONA projecte 012. Associació Hèlia.
Financiadors: Pacto de Estado para la violencia de género i Fundació La Caixa.
Projecte realitzat per Món Casas (CliCme). Seguim amb el projecte Mirades de dona, treballant en col·laboració amb les dones de l’Associació Hèlia, i acollides per l’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca, emprant un cop més la fotografia com a mitjà expressiu, com a llenguatge, com a eina per comunicar i compartir idees, paraules, emocions… En el decurs de tot el projecte hem abordat diferents processos creatius vinculats a la fotografia, per apropar-les al llenguatge fotogràfic i a la comunicació visual, a partir de l’aprenentatge i també de la mirada d’altres artistes. Volem incidir en el seu empoderament i sobre la seva mirada, per ajudar-les a construir un discurs personal amb la fotografia. Aquesta dinàmica d’expressió, de recerca, de comunicació, de compartir, les pot ajudar a transformar l’experiència de la seva realitat, com incidir també en l’experiència col·lectiva de les dones participants.
RECONSTRUIR L’ÀLBUM FAMILIAR.
Proposta: repensar i refer l’àlbum familiar com a empremta autobiogràfica.
Tenim un àlbum fotogràfic familiar? Com és? Com era el nostre àlbum familiar? En quin punt estem respecte a la família? Com ha canviat? Qui és la nostra família ara? Nosaltres? Els nostres avantpassats i descendents? Els amics o amigues? Algun animal? Alguns objectes? Algun entorn? DEFINIM-LA…
Repensem com seria avui i com volem que sigui el nostre àlbum fotogràfic familiar?
“Dijo alguien que un libro es una caja llena de cosas. Sin embargo, una caja puede estar llena de historias, de muchas vidas: cajas olvidadas, estropeadas, amarillentas… que ahora yacen en el cajón de un viejo mueble. Cajas llenas de fotografías. Tal vez algunas se habrán librado de este final poco honorable y ocuparán un lugar más destacado en el cajón, dentro de un álbum que luce una cintita humilde y descolorida. El estado de las cintitas es directamente proporcional al amor y el cuidado que una persona puso en la colección de aquellas imágenes para garantizarse el recuerdo de su propia existencia. Recuperar estas cajas es capturar nuestra presencia”.
Daniel Venteo. Historiador y museólogo: “Álbumes familiares que escriben la historia de la ciudad”.
Amb l’objectiu de REVISAR, REFLEXIONAR, OBSERVAR, RECORDAR, REDEFINIR LA NOSTRA FAMÍLIA, i CONSERVAR ELS MOMENTS SIGNIFICATIUS PER NOSALTRES, CREAR NOUS RECORDS, RECONSTRUINT LA MEMÒRIA, proposem a les dones el següent:
– Pensar quin seria el relat familiar que volen fer ara, què volen explicar i retenir, quines fotografies volen conservar, quines volem fer de nou, què volem incloure en aquest nou àlbum
– Definir quin tipus de llenguatge fotogràfic i narratiu els agradaria emprar per fer-ho, sense oblidar el fil argumental del nostre nou àlbum familiar.
– Fer un treball cronològic, amb algun tipus d’ordre històric, o no? Li posen data? El plantegen més proper a un diari de vida o a una sèrie casual, associativa?
– Volen fer un àlbum d’una altra persona o d’un grup? Com a recordatori, per recordar-ho o reviure-ho per algun motiu, per reflexionar sobre la seva persona, vida, hàbits?… Volem fer un àlbum fotogràfic de dol, d’algú que ha desaparegut?
Per inspirar-les veiem alguns treballs fotogràfics, els hi mostro una selecció de l’obra de Sally Mann (Immediate family), Jordi Puig (Àlbum familiar), Antonio Cánovas (This is us), Kaylyn Deveyne (Day by day Anthony Hastings) i diversos obres de Flore Gardner.
Sally Mann: The new mother, 1989.
Jordi Puig: Àbum familiar, 2020.
Hem intercalat en aquest taller algunes sessions de fotografia d’arquitectura visitant espais molt interessants que ens han acollit, com la Fundació Joan Miró, el Jardí Botànic o el Pavelló Mies van der Rohe, tots a Barcelona, que ha permés a les dones gaudir de l’experiència de sortir amb el grup, fer una activitat cultural i lúdica amb la finalitat de retratar-la, dins del context d’un projecte que no era senzill: abordar el seu concepte i estat actual de familia. Aquestes visites han permés trencar la dinàmica intensa de la revisió familiar i els hi va donar un temps inicial de preparació i de recerca per treballar-lo. Veieu algunes imatges:
En el decurs de les sessions del taller ens adonem de com van evolucionant amb la tècnica i el concepte fotogràfic, com ha crescut el seu interés, la seva capacitació i la seva creativitat, comprovant com el medi fotogrâfic permet conduir i expressar les seves vivències, observacions, emocions…
Els seus treballs fotogràfics, van evolucionant i creixent, la proposta és molt oberta, no els demano tractar o enfrontar la família present o passada, sino revisar i renovar la idea que en ténen i construir un relat fotogràfic en relació al que ara senten com a familia, amb qui i com vulguin, de forma lliure.
Veig la necessitat de reivindicar una identitat també en l’entorn familiar i una anàlisi de la seva trajectòria en la història de la familia, hi ha una reivindicació de la seva tradició familiar o cap a ella, de la seva herència, o ben al contrari, però el fet d’apropar-s’hi, valorar-la, reconstruir-la, són estadis emocionals que van relacionats amb la seva autoestima i progressió personal, valoro molt el treball que han fet i com l’han compartit al grup.
Abordar el concepte “familia”es fa complicat, en alguns casos dolorós, en tots terapèutic, cadascuna opta per abordar-lo de forma diferent, però en fa una revisió profunda, a partir dels records, les vivències i les fotografies que ténen o els falten, com podeu entreveure en les imatges que segueixen.
