MIRADES DE DONA. Projecte 10. Associació Hèlia

Financiadors: Pacto de Estado para la violencia de género i Fundació La Caixa.

Seguim amb el projecte Mirades de dona, treballant en col·laboració amb les dones de l’Associació Hèlia, emprant un cop més la fotografia com a mitjà expressiu, com a llenguatge, com a eina per comunicar i compartir idees, paraules, emocions… En el decurs de tot el projecte hem abordat diferents processos creatius vinculats a la fotografia, per apropar-les al llenguatge fotogràfic i a la comunicació visual,  a partir de l’aprenentatge i també de la mirada d’altres artistes. Volem incidir en el seu empoderament i sobre la seva mirada, per ajudar-les a construir un discurs personal amb la fotografia. Aquesta dinàmica d’expressió, de recerca, de comunicació, de compartir, les pot ajudar a transformar l’experiència de la seva realitat, com incidir també en l’experiència col·lectiva de les dones participants.

En aquest projecte tenim uns objectius generals:

· Enfortir la confiança de les dones i augmentar l’autoestima a través de la pràctica creativa amb les fotografies.
· Preservar i reforçar la identitat personal a través del discurs fotogràfic, donant veu a cada una d’elles a través dels seus treballs fotogràfics.
· Potenciar el treball en equip, i d’aquesta manera crear lligams i xarxa entre les dones participants.
· Esdevenir observadores autònomes de la seva realitat, contrastar-la i transmetre-la, amb coneixement i sentit crític.
· Acompanyar-les a descobrir i aprofundir en l’entorn que habiten, descobrint la seva història, i empatitzant.
· Saber interpretar i ser creatives amb el llenguatge visual oferint-los-hi eines i recursos.
· Emprar la Fotografia com estímul per sortir, mirar, descobrir i interactuar amb l’entorn d’una forma diferent.

En aquesta taller fotogràfic, hem treballat entorn el concepte d’Identitat, l’hem anomenat Identitats per la suma de les identitats de les dones que hi participem, així com de totes les identitats que les componen.

Definim breument la identitat…

“Circunstancia de ser una persona o cosa en concreto y no otra, determinada por un conjunto de rasgos o características que la diferencian de otras (…)

El concepto de identidad es fundamental para comprender la situación intercultural. Utilizado en otro tiempo, principalmente desde un punto de vista psicológico, aparece hoy por todas partes y para explicar las situaciones más diversas (…) Es compuesta, dinámica, constante y cambiante…”

Font: https://www.fuhem.es/ecosocial/dossierintercultural/contenido/9%20EL%20CONCEPTO%20DE%20IDENTIDAD.pdf

Qui sóc? Com em dic? Com sóc? Com em veig? On sóc? Què dic? D’on vinc? Com em sento? Què vull?

Els  hi hem proposat reflexionar entorn aquest concepte tan ampli i ric, a partir de les mirades de diversos fotògrafs en 7 exposicions que hem visitat, cada mostra ha sigut una experiència fotogràfica que hem compartit, i totes giraven directament o de manera tangencial entorn diversos aspectes de la construcció de la identitat: la identificació amb el grup familiar o social, els trets distintius de les cultures, la creació o l’autoria com a afirmació de la identitat, la desmembració de la cultura com a aglutinador de la identitat, el testimoni fotogràfic com a memòria de les identitats, la identificació amb els rols de gènere o de posició laboral i social, la identitat individual o grupal, la creada o fingida, la seriació o la catalogació d’estereotips, la imitació i la unicitat, etc.  Volem que veient-los s’hi fixin i en facin la seva interpretació.

En cada visita hem revisat aquest concepte i com l’ha tractat el fotògraf o fotògrafa que exposa o inclús com l’ha abordat el comissariat de l’exposició, hem observat la construcció dels trets identitaris de la persona, la seva ambivalència, la seva evolució o transformació, la riquesa dels seus matisos,  què és el fet individual i el fet comú, què és explícit o amagat, què és que mostren i comparteixen en les imatges fotogràfiques, o quins són els monstres que habiten en nosaltres, les ficcions que construïm per mostrar-nos, les imitacions que fem o hem fet, on és el fet femení, masculí o ambivalent dins nostre, com ens marca l’herència familiar, els nostres avantpassats, quina és la nostra identitat actual … Posteriorment, les hem animat a fer la seva interpretació visual, inspirades per aquests reculls de treballs fotogràfics, que mostren possibilitats visuals de representació en els marges de la identitat, revisant-la en la seva globalitat.

Els hi vam demanar que després de cada sessió, fessin una breu interpretació fotogràfica, i que retratessin allò que els hi ressonava i que les atrapava de les imatges, allò que les remetés a la seva identitat, o la d’altres, o la dels grups, que observessin signes, gests, actituds, objectes identificatius del fotògraf o de les persones que veuen retratades, en les fotografies. 

No podem reproduir la riquesa i els matisos que cada exposició va aportar a la nostra experiència fotogràfica, donat que cadascuna contenia molta informació, l’experiència individual i col·lectiva va ser molt intensa, pero podem reproduir una breu explicació per ubicar els diversos treballs que vàrem veure i que d’una o alta manera han incorporat en el seu projecte posterior.

Volem agrair  la col·laboració de tots els centres que hem visitat i especialment els següents, que ens han donat l’accés gratuït:

 

Can Framis: MONSTRES de Joan Fontcuberta.

Fragments de diverses obres de Joan Fontcuberta de les sèries Trauma I (1019-2021) i Trauma II (2017-2020).

“El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.” Antonio Gramsci

“Monstres reuneix una gamma àmplia de malalties que fan estralls en el procés de preservació de les imatges. El catàleg de les deformacions esborra sistmàticament els repertoris originals i ens instal·la en una ac­titud perceptiva que intenta discriminar entre allò patològic i allò nor­mal, tot replicant una lectura de les imatges que evoca el gran debat de la psiquiatria des del segle XIX.” (Fragment de la introducció a l’exposició).

Tal com diu Joan Fontcuberta: “Entre la mirada crítica i el concepte, entre la poètica i l’humor, intento que les imatges deixin de ser un territori inhòspit: si el precepte goyesc establia que el somni de la raó produeix monstres, cal assumir el deure de revertir-lo i fer que el somni dels monstres produeixi raó. En definitiva, provo de domar els monstres”.(Fragment de la introducció a l’exposició).

 

Palau Robert: PREMI MIRAVISIONS, TOPOGRAFIA DE LA IRA, L’UNDERGROUND I LA CONTRACULTURA EN LA CATALUNYA DELS ANYS 70.

Vam poder vistar amb les dones, 3 exposicions amb molta càrrega informatica i reivindicativa: la primera el Premi Miravisions de Fotoperiodisme acull l’exposició dels treballs guardonats amb el Premi Miravisions de Fotoperiodisme, una iniciativa del magazín digital LA MIRA que en aquesta primera edició ha reconegut els millors treballs fotoperiodístics de l’any 2020, amb l’objectiu de fer valdre la imatge com a element essencial per explicar històries d’interès periodístic, fent palés un cop més la diversitat dels llenguatges fotogràfics i la capacitat de les imatges per explicar històries i conmoure qui les mira.

Topografia de la ira, era una altra mostra comissariada per la fotoperiodista Sandra Balcells, que va fer un recull d’imatges de 20 fotògrafs i fotògrafes, posant-los en relació amb texts clàssics que parlaven sobre la ira, fent una contraposició entre la paraula i les imatges que il·lustraven revoltes i esclats d’ira d’arreu del món. La idea era contraposar aquests fragments de fa segles amb l’encarnació actual de la ira, per representar la seva vigència i la seva immortalitat com a emoció humana i a la vegada la necessitat de saber gestionar-la. Com deien els clàssics: la ira és el crit de la natura i dels déus davant de la bèstia que no els respecta.

L’Underground i la contracultura en la Catalunya dels anys 70, era la tercera mostra, dividida en diferents espais temàtics, que documentava la irrupció que van fer i el què van suposar algunes fenòmens socials com les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l’ecologia, l’espiritualitat, les músiques i les arts d’avantguarda, els còmics o els fanzines, entre moltes altres referèncieculturals i de caire polític, en la dècada dels setanta quan molta gent jove d’aquest país, van perdre la por de provar de ser lliure. Ho van fer de manera individual però també, i per sobre de tot, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns. La mostra qüestiona i agreix les aportacions de tota aquesta corrent.

 

Galeria H2 O: LA CELDA d’Adrià Goula.

Imatges de La Celda  d’Adrià Goula.

En aquest cas, el fotògraf  parteix de la història familiar per fer una recerca personal i un homenatge  la figura desapareguda del seu avi. La fotografia esdevé alhora testimoni de la memòria i de l’absència, dels passat, de la identitat dels morts i de la nostra com a hereus del passat familiar que forma part de nosaltres. El fotògraf recrea aquests fets amb les seves imatges i amb la construcció d’una cel·la que reprodueix l’espai on va estar empresonat el seu avi, dotant-la de llibertat, ubicant-la en espais diversos on la fotografiava.

“La celda se libera de todo su peso, de su opresión, y se convierte en un recuerdo ligero, donde desaparecen los muros, la prisión y toda la ciudad. La celda viaja con nosotros, nos acompaña para siempre, convertida en una memoria atravesada por el aire y la naturaleza. El anclaje a unos hechos y unos sitios concretos se desvanece en favor de un dibujo en el paisaje como único testimonio que conecta aquellos momentos de mi abuelo en la prisión Modelo de Barcelona como represaliado de la dictadura, y una nueva sensación de libertad.” Adrià Goula.

 

Centre Cívic Pati Llimona: ENFOCADES! i RELATS REVELATS.
 Fragments dels cartells introductori i explicantiu de l’exposició Relats Revelats (esquerra i dreta) imatge central Cooperativa Pau i Justícia, reportatges Arcali, anys setanta. Fons Cooperativa Pau i Justícia. AMDSM

ENFOCADES!

Una mostra procedent de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, fundada el 1923, que va voler compartir públicament la participació activa i poc coneguda de les dones que l’integraven, com: Carme Garcia Pedrosa,  donació de Montserrat Gili a l’AFC i d’altres sòcies, com Dolores Bañón, Eva Rovira, Sonia Ros, Marina Chiquillo, Marina Barranco, Marie Poyet i Francesca Portolés.

RELATS REVELATS. Els fons fotogràfics dels Arxius Municipals de Districte

“Relats revelats” es presenta com una porta d’entrada a un univers fotogràfic fins ara poc conegut, aquell que s’amaga darrere les històries de la gent i la seva activitat en els barris de Barcelona des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX. Aquestes històries, aquests “petits” relats, configuren una memòria col·lectiva de la ciutat i ens ajuden a completar el gran trencaclosques de l’imaginari visual de Barcelona, on cada peça, cada fotografia, reflecteix un instant revelador de les persones que hi han crescut, hi han treballat, hi han gaudit i, en definitiva, hi han viscut.” (Fragment de la introducció a l’exposició).

Aquesta exposició mostrava l’important patrimoni fotogràfic que es conserva als Arxius Municipals dels Districtes de Barcelona, tant per la seva riquesa com per la diversitat que presenten, i la manera com s’han generat, gràcies en bona part a les donacions privades que han rebut des de procedències molt diverses: famílies, empreses, associacions, cooperatives, però també agrupacions fotogràfiques, centres excursionistes i arxius populars dels diferents barris. A partir de les fotografies exposades, s’ofereix una àmplia visió de la vida a la ciutat a través d’àmbits com el treball, la quotidianitat, l’habitatge, l’urbanisme, les reivindicacions socials, l’oci o la cultura popular, a més de posar èmfasi en pràctiques com la fotografia amateur que tant ha contribuït a revelar els relats de la ciutadania de Barcelona.

 

IDEAL BCN: Centre d’Arts Digitals: FRIDA KAHLO: LA VIDA DE UN MITE.

En aquesta ocasió vàrem anar al Centre de les arts digitals: IDEALBcn, cercant que les dones puguessin viure aquesta experiència immersiva entorn la figura de l’artista, amb retrats d’ella i de la seva vida quotidiana, reproduint també el seu univers pictòric. L’experiència immersiva fa un recorregut per la intimitat, història, pensaments, entorn i esdeveniments que van marcar vida de Frida Kahlo, que va fer reflexionar i emocionar molt les dones, en relació a un personatge femení amb una història personal plena de patiment i empoderament, que ha transcendit les generacions.

“Todo un viaje que recorre su vida con fotografías históricas, películas originales, instalaciones artísticas de nueva creación gracias a fuentes documentales y archivos que nunca antes se habían reunido en una exposición de estas características. 

Realidad aumentada, realidad virtual, holografía y mapping es todo lo que encontrarás en esta nueva experiencia,

En pleno siglo XXI, el mito de Frida Kahlo parece no apagarse, es más, está más vigente que nunca. Su vida atrapa, sorprende e inspira con una biografía que revela a una mujer capaz de sobreponerse a las adversidades (sobre todo después de sus impedimentos físicos), gracias a la perseverancia, la fuerza, el talento y a una rebeldía innatas. Frida siempre estuvo avanzada a su tiempo, ¿quizá ese sea el motivo por el que encaja tan bien en nuestro momento histórico?

A través de esta biografía inmersiva conocerás las múltiples caras de la artista gracias a una recopilación de fotos, películas y objetos de coleccionista, además de música de nueva creación.” Condé Nast Traveller.

 

Arxiu Fotogràfic de Barcelona: ESTEVE LUCERÓN. LA PERONA. L’ESPAI I LA GENT.

Fotografies d’Esteve Lucerón: La Perona, 2 d’octubre 1982. AFB. La Perona, 6 març 1980. AFB. La Perona, 5 de desembre 1982. AFB.

Vàrem visitar aquesta exposició acompanyades pel fotògraf Jordi Calafell, -també comissari de l’exposició junt amb l’autor de les fotografies-, que ens va presentar el projecte d’Esteve Lucerón, que va realitzar entre 1980 i 1989 a La Perona, el darrer barri de barraques de Barcelona, enderrocat abans dels Jocs Olímpics. El fotògraf, amb un compromís militant pels problemes socials va fotografiar el dia a dia d’aquella comunitat gitana en la perifèria de les perifèries, i ens va permetre observar minuciosament la quotidianitat d’aquest entorn i de la gent que hi vivia, dignificats per la seva atenció i mirada, observant aquesta identitat del territori, la identitat individual com també la grupal, o la identitat identificada amb una manera de viure.

 

Museu d’Història de Catalunya: ELS CATALÀ, FOTÒGRAFS D’UN SEGLE.

Fotografies de Francesc Català-Roca: Homenatge a Walter Benjamin. Vista del Pirineu des del puig Neulós. La Jonquera, 1970. Ciutadà d’Àvila, Àvila, 1959. Escala de la Sagrada Família. Barcelona, 1950.

Vàrem encara visitar una darrera exposició molt rica i interessant de l’obra de la família de fotògrafs Català: el pare Pere Català Pic, els fills Francesc i Pere Català Roca i la seva germana Àurea, dedicada bàsicament al retoc fotogràfic, donat la seva formació en pintura. Va ser molt interessant revisar tot el seu llegat fotogràfic i testimonial de la història de Catalunya dels darrers 100 anys, amb les aportacions tècniques, documentals i estètiques implícites. El llenguatge innovador i majoritàriament en blanc i negre de les fotografies dels tres autors, abarcàven àmbits que van de la fotografia documental, a l’arquitectura, el retrat, la publicitat o la política, organitzades en els següents àmbits temàtics: On? Quan? Què? Qui? Per què i per a què? Com?, recórrer les seves imatges va ser molt inspirador.

La participació de les dones va ser molt intensa en tot el recorregut i en els bodegons que hi havia dins la mostra, que convidaven a la pràctica fotogràfica.

Vàrem reflexionar entorn les exposicions, revisant novament conceptes i matisos de la identitat i revisant el material fotogràfic que havien fet, descobrint l’obra fotogràfica d’altres autors com Cindy Shermann, per parlar de la identitat i com treballar-la en fotografia. Vam revisar les exposicions vistes i el concepte d’identitat, posant en comú les fotografies realitzades a les exposicions, com també començant a entreveure el treball de cadascuna i a valorar les tècniques que poden emprar. Recuperant allò que prèviament a cada exposició els hi vàrem plantejar: Què volien retratar? Per què? Com volem explicar la nostra identitat a partir dels seus treballs? Com volem mostrar-ho?

Finalment, van realitzar els seus projectes, veieu: Interpretacions fotogràfiques, variacions entorn la identitat, presentació d’alguns treballs de les dones:

Les dones que han participat al taller ens han dit:

“Mon que taller mas chulo hemos hecho, ha sido un verdadero placer compartir contigo de profe, lunes tan creativos y didácticos. Un besazo tan grande como todo lo que nos has enseñado.”

“Mon! Gràcies infinites! Inspiració màxima! M’ho he passat genial! Tu i la Eugènia sou massa!”

“Mon, gracias por tu taller y entrega”.

“Muchas gracias Mon tu taller ha sido una inspiración y he aprendido a entender y apreciar la fotografía”.

“Mon, ha sido un taller estupendo, gracias, de todo corazón. He disfrutado mucho, aunque creo que me he quedado corta haciendo fotos, quizá alguna más, habría estado bien”.