MIRADES DE DONA projecte 6. Associació Hèlia.

Finançadors: Pacto de Estado contra la violencia de género i Fundació Obra Social la Caixa.

Seguim amb el projecte fotogràfic Mirades de dona, en col·laboració amb l’Associació Hèlia; en aquesta edició amb un grup de 10 dones, amb les quals hem treballat el foto collage, emprant aquesta tècnica fotografia com a mitjà expressiu, d’exploració i descoberta, com un espai físic i mental de llibertat.

Amb la nova etapa hem seguit incidint en els objectius inicials, caminant més enllà amb les participants, cada cop més experimentades i actives algunes, nouvingudes i encuriosides altres, explorant, treballant i sobretot compartint. Amb aquesta voluntat d’empoderar les dones, gràcies a la col·laboració de la Fundació MAPFRE, visitem l’exposició de la fotògrafa Claudia Andújar en el centre KBr Barcelona Photo Center, com a figura femenina d’empoderament i generositat amb un treball innovador conceptual i estèticament.

Per començar, ens fem nostra una frase seva, que diu: «Fotografiar és el procés de descobrir l’altre i, a través de l’altre, descobrir-se un mateix. El fotògraf busca i descobreix nous mons, però, en definitiva, sempre acaba mostrant el que hi ha en el seu interior.» Com veurem en la proposta fotogràfica de l’exposició, la intimitat que és capaç de generar amb els subjectes i els motius representats es combina amb el recurs freqüent d’un llenguatge experimental fotogràfic, molt interessant per les dones, per enllaçar amb el seu treball personal de foto collage, així com per la recerca de la intimitat.

En tot el recorregut expositiu es fa palès el seu interès per l’ànima de les persones, la seva empatia i comprensió, així com la seva capacitat de crear i comunicar, factors que van confluir en una descoberta dels altres com postula i en un gran activisme, en defensa dels desprotegits, especialment dels ianomamis, cultura indígena brasilera amb la qual va conviure en diferents períodes, passant llargues temporades en el territori indígena.

Filla de pare jueu que va morir en un camp de concentració, Claudia Andujar va passar de ser testimoni de l’extermini parcial d’un poble a convertir-se en la defensora per la supervivència d’un altre, per mitjà del seu treball fotogràfic i la seva denúncia.

Tota la seva obra impacta profundament en les dones, pel seu vessant documental antropològic, amb aquesta voluntat de mostrar un poble indígena aïllat i desconegut davant del món, copsant la seva identitat per mitjà de la fotografia, denunciant la seva invisibilitat i ajudant a la seva supervivència, com per la seva gran riquesa de recursos creatius fotogràfics. És molt inspiradora per totes una figura femenina tan sensible i empoderada.

Havent vist l’exposició de Claudia Andujar i reflexionat entorn la mirada fotogràfica, la descoberta dels altres, la identitat, l’experimentació del medi fotogràfic, iniciem un apropament juntes a la tècnica del foto collage, visionant el treball de fotògrafs i fotògrafes molt diversos, amb un univers visual únic, que treballen intervenint les imatges, fragmentant-les, descontextualitzant-les i reconstruint-les  a la seva manera, transformant i enriquint el seu significat, creant noves fotografies i noves lectures. Les animen a fer un exercici d’observació, imaginació, creativitat i fantasia, fer un foto collage, una narració visual concentrada en una sola imatge composta de moltes altres, inspirades pel treball de diversos artistes i pel seu imaginari personal.

PERQUÈ FOTO COLLAGE?

Volem estimular més la seva imaginació, treballar sense pressa i amb molta llibertat, no tenir límits tècnics ni mentals, recrear fantasies o records i fotografiar-les o crear-les de nou, treballant a partir de fotografies anteriors o capturades ara, pròpies o alienes, imprimint, retallant, component, endreçant, desendreçant i enganxant per fixar en el paper una idea, una recerca, un record, un desig, una història, un conte… Descobrint un altre procés de treball amb les fotografies.

Visionem i analitzarem foto collages i fotomuntatges també d’autors més precursors com Max Ernst, Hannah Höc, Alexander Rodchenko, Nicolás de Lekuona, o Grete Stern,  fins a més propers o actuals com Gilbert Garcin, Astrid Torres, Kacper H. Kiec, Merve Özaslan, Brno Del Zou, Gred Sand, Miss shissshhht o Ng Wei Jiang… amb la voluntat de descobrir-los aquesta tècnica i inspirar-les per entreveure el camí que volen explorar.

Veieu-ne alguns exemples:

Foto collages de Hannah Höc

Foto collages de Ng Wei Jiang

Foto collages de Merve Özaslan

Foto collages de Grete Stern

Foto collages de Kacper H. Kiec

Léna, Claude i Béné de Brno Del Zou

Foto collages d’Astrid Torre

Betty i David, sèrie Remnants de Gred Sand.

Els hi proposem un leit-motiv per començar, però amb la llibertat d’explorar i escollir treballar com vulguin, d’un pensament i un pin que compartim amb elles: https://www.pinterest.es/pin/1688918597780560/

“La por no és respecte, és por: Valentia és recollir els nostres trossos i reconstruir-los de nou.”

Els processos i les metodologies de treball han estat diversos, tots en la direcció de reconstruir…

Podeu veure seguidament una selecció dels seus treballs, cada foto collage tenia una mida de DINA 3 i vol tratar un tema, o una història:

Finalment les vam convidar a compondre un foto collage entre totes, les dones van consensuar aportar imatges retallades en forma de flor o de cor, i disposar a primer terme una cadena de dones que es representen a elles i a les altres de l’associació.

Les dones han compartit amb nosaltres:

“El taller de collage/fotocomposición  ha potenciado la imaginación, no ha habido aduana, peaje para nuestra creatividad.  Cada una hemos trabajado en lo nuestro y a la vez éramos un escaparate para las demás. Me ha gustado muchísimo y el collage colectivo ha sido una idea muy buena.” Lola C.

“Cuando empecé estas sesiones con Mon, me sentí totalmente a prueba. Experimentar con el foto collage ha sido nuevo para mí. De una cartulina en blanco, he pasado a tener el reencuentro con mi infancia. Gracias a las fotografías, palabras, manualidades y sobretodo la ayuda de Mon la mirada hacia el pasado ha hecho consolidar mi presente. Mi niña interior y yo, juntas ahora, somos más fuertes.  Y como no, comentar que el trabajo en equipo de todas las mujeres haciendo el mural ha sido una experiencia muy positiva. Gracias Mon por tu guía, tu tesón, imaginación, cariño y sobretodo paciencia.” Cris.

“Mon ha sido todo un placer para mí el poco tiempo que he podido estar en tu taller y con miedo de hacerlo todo mal y aún así me gustan mis dos foto collages, eso ha sido gracias a tí y a todas las compañeras que han sido geniales.” Filli.

“Mon para mi como siempre me encanta el trabajo, nos sentimos muy bien con vosotras.” Rosenda.

“Mon, este taller ha sido una liberación creativa muy interesante y empoderadora, como todos los talleres que hacéis son muy amenos interesantes y educativos, se hacen muy cortos y deseando siempre que llegue el lunes para poder seguir aprendiendo, un placer estar en este grupo de mujeres tan bellas.” Lola