MIRADES DE DONA projecte 8. Associació Hèlia.

Finançadors: Pacto de Estado contra la violencia de género i Fundació Obra Social la Caixa.

FOTO DIARI DEL BOSC: MIREM A LA NATURA.

Seguim amb el projecte fotogràfic Mirades de dona, en col·laboració amb l’Associació Hèlia; en aquesta edició amb un grup de 8 dones, a les que hem proposat fer un Foto diari del bosc, creat en format i tècnica lliure, a partir de la seva experiència en el bosc. Aquest taller que proposem al col·lectiu de dones, vol recollir l’esperit fotogràfic de Bernard Plossu fotografiant mentre camina i recorre els indrets, i la pràctica del passeig individual en silenci pel bosc (Shinrin Yoku), cercant la introspecció i la reformulació de la nostra mirada i pràctica fotogràfica.

Els plantegem diverses possibilitats segons l’experiència a la natura per construir un Foto diari de bosc, donant-los-hi llibertat total d’escollir com treballar formats i tècniques: acolorir imatges, refotografiar, fer collage, fer sèries o foto llibres, treballar amb díptics, fer constel·lacions d’imatges, fotografiar en b/n…

L’objectiu principal seria fer aquesta descoberta de la natura com a medi favorable pel procés d’interiorització i de creació, que afecti novament a la seva percepció i mirada, expressat posteriorment per mitjà del llenguatge fotogràfic.

Els hi oferim llegir l’article de Jacques Terrasa: “La fotografía se hace al andar: Bernard Plossu y el paisaje español“, (Université Paris-Sorbonne, Francia, publicat a Fotocinema l’any 2015), per comprendre aquesta pràctica del fotògraf, que des del 1987, s’interessa pel paisatge espanyol, perdent-se pel desert d’Almeria o mirant-lo per la finestreta del tren, mostrant la seva relació amb el paisatge, que és una constant de la seva obra, compartint una intimitat que aconsegueix després d’hores de caminar, d’endinsar-se en les muntanyes d’Aragó o de recórrer les costes rocoses de Port-Lligat. Les seves fotografies conserven la petjada d’aquella fusió de l’home amb el territori, a manera de l’arquer zen que es confon amb el blanc: el paisatge s’ha tornat interior.

Oklahoma, Bernard Plossu. 1980.

Per altra banda, els hi expliquem què és el Shinrin Yoku, el bany de bosc tradicional japonés, una activitat procedent del Japó amb gran tradició en diferents cultures del món, que consisteix a passar temps en el bosc, amb l’objectiu de millorar la salut, el benestar i la felicitat. El terme ve del seu principi més important: és beneficiós banyar-se i submergir-se en l’atmosfera del bosc, relaxa la ment i provoca una visió més lenta i profunda. En realitat, el bosc no és l’únic espai on es pot realitzar, sinó que qualsevol espai natural i obert pot servir, per tant fem dues sortides: la primera en un parc urbà amb bosc (Parc del Turó del Putxet) i l’altra en el bosc del Parc Natural de Collserola. Els hi proposem escoltar, estar tranquil·les, acceptar i reconèixer la presència pròpia i deixar que els sentits sentin i gaudeixin del que hi ha al seu voltant.

Recorrent el bosc en calma, passejant soles, seguint diferents camins, cerquem un estat conscient d’individualització, d’interiorització, experimentem el terra, els arbres, les fulles, cadascuna a la seva manera, enregistrant la nostra experiència amb imatges, copsant detalls, sensacions, recollint materials… retratant allò que els hi crida l’atenció, -sense pensar i de forma automàtica-, fotografiant el que més els hi ha arribat, recollint també materials naturals si volem incorporar-los en el Foto diari de bosc. Practiquem fer el camí o l’itinerari com a recorreguts interiors, retrobant-nos.

Fotografies de la Lola

Fotografies de la Cristina

Fotografies de la Lola

Seguim el projecte treballant a la Biblioteca Sagrada Familia-Josep M. Ainaud de Lasarte, que ens ha acollit i cedit un espai on desenvolupar el treball posterior de selecció, edició, impressió i muntatge dels foto llibres.

Posteriorment a les dues sortides, els proposem recrear fotogràficament l’experiència dels passejos pel bosc: els instants, les estones, els silencis, els sorolls, les sensacions, els records… Amb la voluntat de començar a construir la seva narrativa visual de les experiències anteriors, fem un exercici de revisió de les imatges, de selecció, edició, impressió…

Començarem a crear una narrativa que expressi aquestes experiències al bosc, i que sentin com a seva. Les animem a definir una manera de treballar i una forma d’expressar visualment allò que volen compartir des d’aquesta experiència.

Recordem les possibilitats fotogràfiques que coneixen, per valorar quina serà la més adeqüada per la construcció del Foto diari de bosc, on poden mostrar les imatges en el format i sentit narratiu que escullin.

Finalment presentem els treballs de cadascuna a l’aula, és tan important l’acte de fotografiar com el de compartir el treball d’una mateixa i exposar-lo públicament, cada cop se les veu més segures i no dubten en mostrar i en comentar la feina de les companyes.

Veieu algunes imatges més de les dones participants en el taller:

Fotos de la Lola C.

Fotos de la Carmen.

Fotos de la Sara

En acabar, les participants han compartit algunes impressions amb nosaltres:

“… des de l’altre dia em poso al punt mig de la foto/vida, gràcies per la devolució.” Alba.

“Bany de bosc”, el último taller con Mon para mí ha tenido mucho significado.

El salir con las mujeres por la montaña y en el parque del Putxet, ha supuesto una gran experiencia. Practicar el silencio en grupo, sólo interrumpido por los pájaros y por el obturador de la cámara. El trabajo posterior, crear el fotolibro, me ha supuesto un reto al no ser un tema lineal. Me dejé llevar solo por la recopilación de imágenes y el resultado ha sido increíble.

Imagen tras imagen me ha llevado por el camino hacia mi-nuestra libertad. Gracias Mon por tus palabras, tu compañía, tus saberes, y sobretodo paciencia.” Cris.

“A mí este taller ha sido tocar la madre tierra, no he podido hacer muchas fotos en salida de grupo, pero para mí es importante compartir con mis amigas y esa gran fotógrafa que es Mon, gracias por tu paciencia que tienes conmigo como siempre me encanta verte y que nos acompañes en todo estos trabajos y fotos quedarán para siempre.” Rosenda.

“Fotodiari del bosc.

Un paseo, dos, tres… He viajado a ese mundo de la naturaleza oliendo, escuchando, viendo las muchas posibilidades que ofrece un bosque, un parque en la ciudad, un trozo de naturaleza en medio del entorno urbano… Son muchos los beneficios que me han aportado esos paseos caminando con mis compañeras y a la vez abstrayéndome en mis emociones y captando las imágenes de aquello que me llamaba la atención: de la enormidad de los árboles caminando con sus ramas para alcanzar el cielo hasta lo más pequeño no por eso insignificante porque forma parte de un todo. Las humanas también formamos parte de ese todo y cada una con nuestra visión y con la ayuda del ojo del objetivo hemos hablado de esos paseos por la naturaleza y de lo que hemos sentido. Abierta a aprender a través de estos talleres de Clicme, aprendo también a vivir. Gracias Món!

(…)

“… Cada álbum es un encuentro con nosotras mismas. Ha sido una gozada, como siempre, Mon, nos haces trabajar y el resultado es un trozo de nosotras que enseñamos para tener más fuerza.” Lola C.

“Bellas, como siempre un gusto estar entre vosotras, lo que más me ha gustado es la cantidad de caminos bellos que hoy hemos mostrado, esto es una gran señal que poco a poco vamos creciendo y tomando fuerza, cada día más empoderadas, Mon te admiro mucho por tu paciencia y por haber hecho posible hacer que nuestro baño de bosque fuera mágico siempre nos sorprendes y nos enseñas que dentro de cada una de nosotras hay una gran sensibilidad que hace que hagamos estos trabajos tan bellísimos por favor no dejes de hacerlo.” Lola.