Cliente:Museu Picasso
Date:May 24, 2019

Picasso: “La mirada del fotògraf” Formació

Formació fotogràfica realitzada per encàrrec del Museu Picasso de Barcelona dirigida als seus educadors, entorn l’exposició fotogràfica Picasso: “La mirada del fotògraf”, que mostra nombroses imatges de la vida de l’artista copsades per diferents fotògrafs, i la relació d’amistat i col·laboració que en alguns casos mantenia amb ells.

Amb aquesta activitat pedagògica hem format als educadors perquè puguin explicar i transmetre el significat de les imatges, una breu reflexió envers aquestes, per realitzar posteriorment una activitat pràctica amb el públic familiar. Els hem dotat de recursos i d’una guia pedagògica, que els permeti analitzar breument aquestes imatges, el seu sentit, la seva aportació a la descoberta del món de Pablo Picasso així com a la seva relació amb la càmera i amb els fotògrafs, que va contribuir a engrandir el seu mite.

Els fem notar que llegir una fotografia significa mirar-la amb deteniment, escoltar-la visualment, analitzar cadascun dels detalls que la formen, estudiar-la per treure-li el màxim d’informació possible i descobrir-hi coses que una mirada més superficial ens amagava.

De manera que la fotografia és un diàleg, no un monòleg. Per a un fotògraf, la lectura fotogràfica mai no és una activitat passiva. De fet, forma part del seu propi procés creatiu perquè li brinda inspiració i models a seguir. Us animem a descobrir què ens mostren les imatges de Picasso, un artista molt retratat com podeu veure seguidament.

D’esquerra a dreta: “Pablo i la seva obra” i “Picasso a l’estudi de Madoura” del fotògraf Yves Manciet.

Els suggerim veure i observar conjuntament algunes imatges de l’exposició, per a il·lustrar els tres eixos temàtics entorn els que podran fer l’activitat pràctica posterior: un petit reportage fotogràfic per confeccionar un fotollibre. Aquestes reflexions giraran  entorn de  tres eixos, que hauran de desenvolupar fotogràficament per confeccionar el fotollibre. Són:

Eix 1: L’espai del retrat:

D’esquerra a dreta: Brassaï:”Picasso” París 1939 i D. Douglas Duncan: Picasso at work” 1950.

Aquestes són algunes de les reflexions que recomanem fer davant les fotografies per treballar fotogràficament en el reportatge:

1.1. Què mostren de les persones els seus espais? 

1.2. Què volem explicar d’algú i com el seu espai ens mira? 

1.3. Quina relació hi ha entre la persona retratada i l’espai que veiem? Ocupa un espai petit o gran? Li donem més rellevància a l’espai o cerquem un equilibri? 

1.4. Quina relació establim com a fotògrafs amb l’espai que copsem de la imatge? 

Definim l’enquadrament com el que veiem dins del rectangle del visor o la pantalla que ens mostra la nostra càmera. Què deixem fora el rectangle de la nostra imatge, què deixem a dins?

Ens apropem i ensenyem un detall, o ens allunyem i ensenyem un pla més general?

1.5. Com situem al personatge retratat davant de la càmera? A la dreta? A l’esquerra? Al mig? De cos sencer o fraccionat? 

1.6. Com mirem/no mirem la càmera? És una mirada directa, que estableix un diàleg de tu a tu, o una mirada a l’infinit, expressant absència, distanciament o pensaments llunyans.

– Plantejament del treball pràctic: 

1.7. Pensem com mirem als altres? Plategem aquesta qüestió pels retrats que farem: Una mirada directa implica un diàleg del fotògraf amb la persona que retrata, de tu a tu, en canvi una persona que no mira a càmera, amb una mirada absent, a l’infinit, denota una abstracció en els seus pensaments, una distracció, no un diàleg directe. Pot ser una manca de confiança? De seguretat? 

1.8. Observem quina actitud té el nostre cos o els dels altres davant la càmera? És relaxada, tímida, absent, oberta, inaccessible…? 

1.9. L’espai que copsareu amb les vostres imatges, com a fons, també parlarà de vosaltres, dels vostres gustos, interesos, etc, com també s’establirà una relació entre aquest espai i la persona/persones retratades. Hem de tenir-ho en compte. 

Farem una sèrie de retrats per confeccionar un àlbum familiar en format de fotollibre, podem retratar als altres, a nosaltres, o fer un autoretrat també amb els altres, pensem-hi. 

Quan fem el nostre àlbum, també cal considerar l’ordre de les imatges i les associacions o lectures que es donaran derivades d’aquesta decisió, una imatge davant o darrere o al costat d’una altra, pren un o altre sentit.

Eix 2. Emmascarar-se:

Partirem de les imatges de: “Sud de França. Madoura a Vallauris.” Per després fer-nos fotografies amb objectes o coses trobades disposant-les davant de la cara, simulant l’acció d’emmascarar-se. 

– Reflexions que recomanem fer davant les fotografies per plantejar posteriorment la part pràctica: 

2.1. Quan ens amaguem darrere d’una màscara sembla més fàcil adoptar un altre rol, ser una altra persona, penseu que Picasso adopta un altre rol quan ho fa? Què penseu que busca amb aquest joc de màscares? Vol ser un altre o només jugar?

2.2. Observeu les imatges: A què juguen els models? Quin objecte es posen davant la cara? Perquè creieu que ho fa?

2.3. Com es mostra Picasso als altres? Com el veiem en les diferents imatges?

– Plantejament del treball pràctic:

2.3. Com ens mostrem als altres? Quin és el personatge que mostrem? Que ens agradaria ser?

2.4 Què no volem ensenyar? Com ens amaguem? Quina és la nostra màscara?

2.5 Què volem que sigui la nostra màscara? Podem convertir qualsevol objecte o element en una màscara? Ho provem?

2.6 I els altres? Què ens mostren? Com s’amaguen? Juguem a descobrir-los?

Eix 3. Geometries lineals: 

Partirem de l’àmbit temàtic “Marinera”, per a cercar amb el nostre recorregut fotogràfic; geometries en l’espai i el paisatge que envolta el museu.

D’esquerra a dreta: R. Doisneau: “Les pains de Picasso”, “Pablo Picasso et Françoise Gillot in septembre 1952”, i “Picasso amb pistola” totes de 1952.

– Reflexions que recomanem fer davant les fotografies per plantejar posteriorment la part pràctica:

3.1. Què tenen en comú aquestes tres imatges? 

3.2. Les línies prenen un paper important en la imatge? Criden l’atenció, destaquen? 

3.3. Creieu que les línies i les formes geomètriques endrecen l’espai de les imatges? 

3.4. Les formes o línies que es repeteixen es reforcen?

– Plantejament del treball pràctic:

3.5. Sortirem a buscar línies convergents, divergents, corbes o rectes, diagonals o paral·leles que ens interessin o sorprenguin, que suggereixin un joc de formes o que nosaltres el trobem. 

3.6. Componem escenes totalment geomètriques? 

3.7. Mirem l’entorn com una forma, una línia o un traçat? 

3.8. Girem la càmera en diagonal i cerquem línies? Capgirem la realitat per convertir-la en formes, i volums? 

3.9. Provem què passa quan fem fotografies en blanc i negre?

 

Finalment els hem mostrat com fer selecció de les imatges, la seva impresió i el muntatge dels fotollibres.