Date:June 14, 2019

RETALLS DE LLUM: EXPLORACIÓ DE FOTOGRAMES. Museu Picasso

L’exposició Picasso, la mirada del fotògraf proposa una immersió en l’univers de Pablo Picasso a través de la fotografia, un mode d’expressió múltiple, ja que produeix imatges tan diverses que porten en elles totes les facetes d’un creador que és alhora autor, model, testimoni i espectador de la seva obra i de la seva vida.

En el marc de l’exposició proposem un treball creatiu amb la tècnica del fotograma, tot partint de l’exploració que es fa a la mostra de les incursions picassianes i de diversos fotògrafs en l’ús de papers fotosensibles per reinterpretar la llum. Proposem sis sessions, cada sessió estarà enfocada a explorar un aspecte diferent del fotograma: El fotograma i l’objecte, el fotograma i el decoupage, el fotograma i el vidre, el fotograma i els acetats, el Fotograma i la tècnica mixta, el fotograma i el quimiograma.

Retalls i interpretacions fotogràfiques és la darera sala de l’exposició on podem gaudir de l’última col·laboració artística de Picasso amb un fotògraf, té lloc a partir de 1953: es tracta d’André Villers, un jove a la vintena que fa cursos de fotografia mentre està hospitalitzat al sanatori de Vallauris. Picasso li proposa fer una obra a quatre mans, com ja havia fet amb Dora Maar. A partir d’uns retalls, Villers crea fotogrames mitjançant un procediment que consisteix a disposar una forma qualsevol damunt d’un paper fotosensible i il·luminar-lo. Així crearan centenars de figures, habitades per matèries diverses, en un anar i venir entre retalls i interpretacions fotogràfiques.

Un fotograma és una imatge fotogràfica feta sense càmera i que s’ha obtingut posant objectes directament sobre una superfície d’un material fotosensible, com ara el paper fotogràfic, i exposant-lo a la llum. El resultat és la imatge d’una ombra negativa de tons variats, segons la transparència dels objectes emprats. Les zones del paper que no han rebut llum apareixen en blanc; les exposades a través d’objectes transparents o semitransparents apareixen en gris. Com tots els processos fotogràfics, els fotogrames necessiten llum, en aquest cas procedent d’una bombeta, per insolar el paper fotogràfic, treballant en un laboratori fotogràfic improvisat al Museu Picasso, que ha permès als participants descobrir aquest procés químic i tenir l’experiència única del procés de revelatge al laboratori.

En homenatge a les obres finals de Matisse, els grans retalls i collages de colors, Picasso va entretenir els seus néts una tarda amb màscares de paper i rostres d’animals, aquesta experiència va culminar anys més tard en la incursió que va fer Picasso al món de la fotografia: la poc coneguda suite de “Diurnes”, en col·laboració amb André Villers, tot i que la fotografia va formar part també de la seva producció, l’artista era molt més conegut per les seves extraordinàries pintures, escultures, gravats, litografies I ceràmiques. Des de principis dels anys quaranta havia documentat l’obra del seu estudi i les configuracions de la natura morta de les quals va dibuixar i va pintar les seves composicions, però va ser a partir de l’any 1949, quan el poder potencial de la fotografia com a llenguatge artistic va interessar a l’artista després de la visita al seu estudi de l’assistent tècnic Gjon Mili, que va culminar amb les imatges actuals de Picasso dibuixant amb una lleugera torxa en una fotografia de llarga exposició.

Picasso coneixia André Villers durant abans que els dos comencessin a experimentar amb el suport fotogràfic, i van desenvolupar una estreta relació de treball. Picasso va donar a Villers la seva primera càmera Rolleiflex, ja que la parella jugava amb negatius i els efectes de l’exposició fotogràfica.

Inspirades per la bellesa natural del seu paisatge provençal local, les imatges de “Diurnes” van néixer de l’experimentació amb el fotograma, sobreposant al paper fotogràfic els retalls de paper que feia Picasso de faunes, cabres, formes i cares entremesclades, amb la voluntat de superposar i de que cada màscara esdevingués única, utilitzant la fotografia com una forma natural de texturar i tonificar cada retrat mitològic.

El títol “Diurnes”, es referia tant a la font diària de llum que permet al fotògraf desenvolupar les seves imatges com a la del pintor per il·luminar els seus paisatges, una col·laboració entre l’artista i el món natural. Com a resposta a la sèrie d’impressions, el poeta i escriptor francès Jacques Prévert va produir un guió semi-surrealista que mostrava a les diverses criatures de la sèrie com a personatges parlants en un estrany diàleg continuat per acompanyar la seva publicació.

P. Picasso:”Diurnes:Le Garou i Le Corrigan-a-La-Dentelle”

P. Picasso: “Diurnes: LaChèvre au Grillag” a l’esquerra i “Diurnes: La Chèvre …” a la dreta.

La fotografia sense càmera artística està associada sobretot amb Man Ray i la seva exploració de rayogrames. Altres artistes que han experimentat amb aquesta tècnica són László Moholy-Nagy, Christian Schad (que els anomenava “Schadographs”), Imogen Cunningham també com Pablo Picasso de la ma del fotògraf André Villers.

Hem plantejat un seguit de tallers per experimentar aquesta tècnica fotogràfica amb diferents materials i processos, per anar aprofundint i descobrint les seves possibilitats. Hem concretat sis sessions sota els següents títols:

 1. El fotograma i l’objecte

2. El fotograma i el decoupage

3. El fotograma i el vidre

4. El fotograma i els acetats

5. El fotograma i el quimiograma

6. El fotograma i la tècnica mixta

Pode veure alguns resultats: