Cliente:Fundació Joan Miró. Associació Hèlia dones
Date:October 26, 2018

SENYES D’IDENTITAT. RETRAT DE DONES

Projecte col·laboratiu fotogràfic dissenyat i conduit per CliCme, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró i l’Associació Hèlia, desenvolupat en el decurs de diverses sessions, finalitzat amb una mostra expositiva en l’espai 22 de la Fundació. Volem agrair la col·laboració de FUJIFILM Espanya, Wonder Photo Shop i Casanova Foto per la seva aportació al projecte.

Partint de l’exposició ”Lee Miller i el surrealisme anglès”, i centrant-nos en el treball de Lee Miller, sorgeix l’oportunitat de realitzar un treball d’accessibilitat a la Fundació. Pensem que és una bona oportunitat per oferir un projecte de gènere, amb el qual ens farem diverses preguntes; Què tenen a veure els conceptes de gènere o classe social amb la fotografia? D’alguna manera la nostra mirada i les fotografies que produïm reprodueixen una perspectiva sexuada al món? Fa el gènere la diferència? El gènere no afecta les habilitats, però, pot entorpir l’accés a les creacions fetes per dones?

Des dels començaments de la fotografia, al segle XIX, les dones s’han implicat en tots els aspectes de la cultura fotogràfica. Han pres fotografies, les han ordenat i recopilat, i han estat el tema d’innombrables imatges gràfiques… L’obra de Lee Miller ens convida a desarticular la història unívoca i patriarcal de la fotografia. Amb l’objectiu de desenvolupar un projecte de gènere de Dones que es miren, i expliquen.

Les fotografies són impactants i formen part de la nostra vida diària, els nostres mons són plens d’imatges. La fotografia ha enregistrat els moments més importants, no només de la història mundial, sinó també de la vida de cadascun, és alhora pública i íntima, ara especialment compartida per mitjà de les xarxes.

Des dels seus començaments al segle XIX, les dones s’han implicat en tots els aspectes de la cultura fotogràfica. Tot i que històricament, les dones han estat tractades en les imatges fotogràfiques com a objectes de bellesa, en el segle XIX, la fotografia va consolidar el mite del geni masculí, en el qual la dona es defineix com a musa bella i inspiradora de la creativitat masculina. Les figures de l’artista i “el seu” model femení són una personificació d’aquesta imatge patriarcal de l’artista. Se suposa que l’artista és home, mentre que l’objecte del seu art és el cos femení.

Al segle XX, les fotògrafes han utilitzat la seva obra per desafiar aquesta imatge de l’artista i aquest estereotip de la feminitat. La història del moviment de la dona i la història de la fotografia s’entremesclen en aquest període. El moviment de la dona del segle XX va reconèixer que la cultura és una qüestió política i va utilitzar la imatge visual, i específicament la fotografia, per explorar els seus objectius polítics. Les fotògrafes associades amb les avantguardes europees dels anys vint van fragmentar i van desestabilitzar la imatge fotogràfica per crear nous tipus de feminitat radical.

En molts aspectes, el renaixement del moviment artístic femení a Europa i Amèrica del Nord en la dècada de 1970 va ser una tímida tornada a les pràctiques polítiques i fotogràfiques de les fotògrafes dels anys vint i trenta. Les dones reexaminaren les qüestions de la identitat, el poder i la sexualitat mitjançant fotografies que desafiaven les formes convencionals de veure l’art i de representar el cos femení; i oferint noves imatges de la sexualitat i el plaer. D’aquesta forma es desmantellava la jerarquia cultural i patriarcal de l’artista masculí i la model femenina, com a creadores i subjectes de la imatge, les dones reclamaven el control de la seva pròpia identitat.

Proposem al col·lectiu de dones de l’Associació Hèlia, aquest projecte fotogràfic i expositiu, partint d’un exponent d’aquestes dones avantguardistes, la fotògrafa Lee Miller, i de l’exposició ’’Lee Miller i el surrealisme anglès’’, de la seva obra i particular mirada, per portar-ho al seu terreny, retratant les seves realitats,  vivències i experiències.

Algunes fotografies de Lee Miller a l’exposició:

La visita a l’exposició, la reflexió i el debat provocats per les imatges, així com l’aportació del treball realitzat es materialitzarà en les fotografies. Treballarem l’àmbit de l’autoretrat des de la visió i experiència de cadascuna. Les convidem a mostrar-se, des de l’oportunitat que dóna una càmera, per ensenyar allò que vulguin de les seves realitats, construint un autoretrat de moments, persones, objectes, paisatges o el que hagin escollit, emprant la fotografia com una eina d’expressió i potencial creatiu per explicar, descobrint i mostrant la seva mirada, reflexió i relació amb el món.

Els plantegem les sessions de treball setmanals, els demanem tasques fotogràfiques a desenvolupar entre setmana a casa seva, els donem materials diversos de consulta i els hi suggerim que poden fer un diari amb anotacions i imatges, per treballar en paral·lel al que fem a les sessions de treball amb nosaltres. Tot amb la finalitat de descobrir-se, retratar-se i crear un bon recull de material fotogràfic per la mostra. 

Volem inspirar-les mostrant el treball d’altres fotògrafes amb les seves mirades i temàtiques tan diferents com Jo Spence, Cindy Sherman, Kaylyn Deveney, Ana Casas Broda, Sally Mann o Claude Cahun, aprofundint en el treball de Lee Miller:

Retrat de l’espai, prop de Siwa, Egipte, 1937 / Màscara de foc, Downshire Hill, Londres, Anglaterra, 1941

Revisar conjuntament algunes obres com aquestes de Miller ens ha servit per parlar de com abordar el retrat i l’autoretrat, quines connotacions poden tenir, desde quina perspectiva, amb quin llenguatge ho farem, etc. Ens adonem de que qualsevol imatge que copsem parla de nosaltres i no deixa de ser un autoretrat, que mostra com mirem, observem i mostrem algun objecte, entorn, situació o persona.

Aquesta reflexió i debat ens serviexen per introduir-les en la pràctica de retrat de plató, que fem en la 1ª sessió, en dos sets fotogràfics que preparem amb il·luminació artifical, un en b/n i l’altre en color, així com en l’entorn exterior, que ens serviran per iniciar l’experiència fotogràfica. Veieu-ne algunes mostres que hem seleccionat:

“De vegades he hagut de passar per camins difícils per arribar a destinacions meravelloses. Iniciar un nou camí espanta, però després de cada pas ens adonem del perillós que era romandre immòbil.”

“Seré la persona que vulgui ser”.

“Ningú troba el seu camí sense haver-se perdut vàries vegades.Totes les proves de foc serveixen per saber on ets, són bones.”
“Entrena’t a tu mateixa per deixar anar allò que tems perdre”

“Les coses vénen quan han de venir. Mai esperis que vengen quan el teu el desitgis. Relaxa’t i actua bé i el positiu acabarà arribant. Fes el bé en la teva vida per a tu mateixa.”

Seguim amb el treball de retrat i afegim un nou exercici on les participants es fotografien a partir d’objectes que han triat i portat per a la sessió, que les descriguin, com parlen de nosaltres els objectes?  què hi ha de nosaltres en ells?

Entre totes estem construint un diari-relat de l’experiència, amb aquelles imatges que més ens agraden acompanyades de paraules, pensaments, idees.

“L’amor i la llum són poderosos. No obstant, no ho poden tot. Per a les persones de cor gran això és difícil de comprendre.És complicat canviar el món. Tanmateix pots millorar el teu univers. No deixaré mai d’estimar, lluitar, somiar. Però sempre hi haurà llums i ombres.”

“La meva casa és reduïda com l’exponent negatiu que va marcar la meva passada vida. La meva casa és també immensa, com la il·lusió que he posat en la meva nova vida.”

En el decurs de les sessions hem treballat diverses temàtiques, individualment i en grups, com també hem visitat l’exposició per comprendre millor la vida i obra de Lee Miller, una altra dona supervivent i transgressora, així com el seu entorn surrealista. Les seves fotografies han estat un cop més un estímul per parlar de temes que ens interessen, agraden, afecten o rebutgem, que volem tractar o que ens sorprén descobrir en imatges d’una altra dona. Amb el seu treball, observem amb interès el contrast entre les imatges de l’esfera pública i privada, del que és treball publicitari i el més personal, les diverses facetes professionals de Miller, que ens proporcionen tants matisos per comentar.

”Les protagonistes d’aquestes històries es rendirien si volguessin, però no ho fan: segueixen endavant, perquè totes lluiten per alguna cosa”.



“En procés de reconstrucció: La fotografia, un camí…
La fotografia com un dels camins que porta a la reconstrucció personal.
A través de la càmera puc expressar el que potser no podria amb altres mitjans.”


“Sortint de la foscor, prenent forces per tirar endavant, amb molta fortalesa.”