TALLER CIANOTIPIES al Museu d’Història de Catalunya
Amb motiu de la mostra fotogràfica Els Català: Fotògrafs d’un segle, hem realitzat un taller de cianotípia amb públic adult, per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya.
A l’inici els hem fet una breu visita guiada a la mostra amb un educador del museu i fent aportacions tècniques adients, que els apropessin a l’obra dels Català-Roca, alhora que ens permetien introduir conceptes fotogràfics que relacionats amb la manera de treballar quan fem cianotípia.
Amb aquesta intenció, -a partir de l’observació de les fotografies de l’exposició-, els hem parlat de les qualitats de la llum i dels objectes destacant com determinen el nostre treball amb els objectes, quan fem cianotípies.
©Pepo Segura
De la mateixa forma, la qualitat d’opacitat o transparència dels objectes, propiciaran unes formes o unes d’altres en el paper insolat, els objectes opacs es convertiran en taques blanques, els translúcids projectaran unes formes en degradat de blanc i blau clar, i els que siguin totalment transparents deixaran passar tota la llum i esdevindran formes o taques totalment cian, per l’acció de la llum solar.
Hem destacat també la importància de les formes en la composició de la imatge que crearan; la composició fotogràfica és la manera com endrecem els elements d’una imatge dins del nostre enquadrament, -en aquest cas dins del paper que exposaran a la llum-, perquè siguin el més atractiu visualment i per descriure allò que volem, destacant els elements que considerem més importants, per tant, tot això ho han de preveure en funció de la forma, i la transparència dels objectes com de la posició i trajectòria del sol.
Per treballar amb els objectes vàrem disposar tot un seguit d’elements per escollir, i prèviament vàrem preparar un seguir de negatius a partir d’objectes diversos de la col·lecció del museu, com a possibilitat per disposar-los damunt dels papers emulsionats i obtenir-ne un positiu en cian.
Seguidament els vam explicar que la cianotípia és un procediment de copiatge de negatius o objectes en paper, que dona com a resultat imatges blaves (color cian, d’aquí el nom), que va ser inventat el 1842 per Sir John Herschel i posat en pràctica immediatament per la botànica britànica Anna Atkins al 1943, que va publicar un llibre il·lustrat exclusivament amb cianotípiess d’algues.
A partir d’objectes i negatius, els vàrem proposar imaginar composicions per disposar dins del seu paper emulsionat, que després fixarien damunt el paper per l’acció de la llum solar.
